DIONISIO RIDRUEJO.
Un home controvertit, que va
veure la llum.
Dionisio Ridruejo es un personatge, un falangista, si,
al que sempre li he tingut molta admiració , - que diu aquest, pensaran alguns - .
Doncs
si fa molts anys en les meves lectures vaig descobrir que hi havia un tal Ridruejo que essent falangista de debò
i dels de la cúpula, un dels seus ideòlegs, era un amic de Catalunya. Aquest
falangista que era un dels convençuts del feixisme, fou l’ autor juvenil de dos
versos del Cara al sol
, l’himne falangista que se l’apropia el franquisme.
M’havia
passat pel cap escriure quelcom sobre aquest controvertit i personatge , però
per a mi força simpàtic, però ho he començat avui (22.11.12) quan he llegit a
l’Enric Juliana i un llarg article de Miguel Escudero parlant de Ridruejo a La Vanguardia. Resulta que el 12 d’octubre passat li van fer
un homenatge. Ironies de la vida que a aquestes altures es faci un homenatge a
un home que en ple franquisme , essent, del moll de l’os feixista va creure que
s’havia de fer un altre tracte a Catalunya i la seva llengua.
Els fullets del
Dionisio.
Abans
de conèixer a fons aquest personatge, una de les seves accions que a mi molt
importants, i que m’havia frapat d’allò mes, va ser que pocs dies abans de
l’entrada de les tropes franquistes a
Barcelona, ell que era Director General de Propaganda del regim a Burgos va
disposar que una part de la propaganda adreçada als vençuts - catalans – fos en
llengua catalana . Part d’aquestes octavetes i fullets de propaganda per
anunciar el “Nuevo Orden”, es van
repartit al mateix moment que les tropes marroquines del General Yague entraven
per Sarrià. Ràpidament a l’arribar aquest fet al Comandament militar es va
donar ordre de destruir-los completament. Aclarint-li que Catalunya a mes de
ser derrotada militarment calia ser castigada i humiliada. Potser llavors es
perdé una oportunitat.
Dionisio Ridruejo.(1912-
1975).
Aquest
personatge nascut a El Burgo de Osma, Sòria el 1912 i que mort a Madrid el 12
d’octubre del 1975 un mes abans del dictador te una biografia apassionant que
caldria estudiar. Un exemple es que el juliol del 1942 desprès de tornar de la “Division Azul” va escriure una carta a Franco *, dient-li com tenia de
ser un “caudillo”:
"El
dictador no puede ser un árbitro sobre fuerzas que se contradicen, sino el jefe
de la fuerza que encarna la revolución. El Movimiento no puede ser un
conglomerado de gentes unidas por ciertos puntos de vista comunes, sino una
milicia fuerte, homogénea y decidida. Y sobre todo, ese movimiento, con su jefe
a la cabeza, debe poseer íntegramente el poder con todos sus resortes y el
mando efectivo de toda vida social en cuanto la sociedad es sociedad
política."
La
suma de les seves contradiccions, el portaren a
allunyar- se del Regim fins deixar-lo completament fins arribar a
conspirar contra el Generalísimo i participar el 1962 conjuntament amb un
centenar d‘espanyols i catalans a l’anomenat “Contuvernio de Munic “ i de diagnosticar el segrest d’Espanya per
part del franquisme. Va traduir del català el Quadern Gris de Josep Pla i
col·laborà a Destino on el vaig
conèixer literàriament juntament amb les firmes de Pla, Porcel, Espinàs,
Permanyer , Lujan, etc.,.
Que
n’aprenguin de Dionisio Ridruejo tota aquesta colla de babaus que 70 anys
desprès son mes franquistes que Franco.
Víctor Lluelles i Cardona
22.10.12- 28.11.12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada