EL SEGON TOMB PER LA CATALUNYA INTERIOR. (2)

EL SEGON TOMB PER LA CATALUNYA INTERIOR. (2)

Del 15 al 20 d’agost del 2012

De Sitges a Tortosa, Roquetes, els Ports de Besseit (Mont Caro...),Amposta, l’Aldea, el Delta d’Ebre (Jesús i Maria, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Poblenou del Delta, etc.), Sant Carles de la Ràpita, l’Horta de Sant Joan, Ascó, Lleida, Cervera i cap a Sitges.

Desprès de passar pel mig de Roquetes (Un altre dia en parlarem de la Vila) agafo la carretera que va cap a Alfara de Carles i Els Reguers - en l’article passat vaig dir equivocadament que anava cap a Xerta - al cap d’un parell de quilometres trenco en direcció als Ports. Passo per un tros de carretera encara plana d’uns tres quilometres fins al principi de la pujada que esta tota voltada de camps d’oliveres,  amb unes finques i uns arbres molt ben cuidats. I aquesta es una de les zones on els tortosins, roquetencs, etc., ni diuen que van a una muntanya* que hi tenen.

Pujada al Mont Caro i als Ports.

Pujo per la llarga i sinuosa carretera anomenada El Cargol, que es diu així pel munt de zigues zagues que hi ha fins arribar a El Portell que deu estar a mes de 1100 metres, i que a partir d’aquí hom s’endinsa cap a les zones mes boscoses de pinassa i de pi roig d’aquest Parc Natural, i que va cap al Mont Caro i també, de la part zona boscosa que va en direcció a l’altre costat de la muntanya, d’allí es pot anat a la comarca de la Matarranya a la Franja castellonenca i també va cap a Morella, recordo que aquesta es una ruta que vaig fer fa anys, però que si no es te un vehicle una mica alt , es molt feixuc i no es pot conduir depressa, però es un trajecte i una experiència interessant. 

Els Ports son un Parc Natural que ho foren declarats el 2001 i que estan reconeguts a escala europea i protegits com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i Lloc d’Importància Comunitària (LIC).

L’estada a dalt del Mont Caro.

A partir d’El Portell comença una mena de carretera plana i molt terrosa al cap d’un parell de quilometres pujo pel trencall de l’esquerra cap al Caro a prop de 1450 metres, on a part de les instal·lacions d’antenes de radiotelevisió que donen senyal a totes aquelles terres, al seu punt mes alt hi ha un monòlit - rodejat d’antenes i repartidors- amb una capelleta que hi ha la Mare de Deu de la Cinta, que n’és la patrona de Tortosa i rodalies. L’esvelta imatge aguanta una cinta gran entre les dues mans, sota hi ha una obertura on si posa firmes i notes de la pujada . A cada banda del monòlit hi podem llegir dues pregaries que reprodueixo fidelment, nomes que esta escrit en majuscules :  

Beneiu el senyor, pluges

i rosades, beneiu-lo tots

els vents.

Beneiu el senyor, sol i

 lluna, beneiu-lo estre- 

lles del cel.

UEC 10-9-80

................................

Ja que la cinta sagrada

tan a gust mos te el cor-

pres mare, apreteu la

llaçada, que no se solti-

gue ,mai mes.

UEC 10-9-80

...........................................

A la part de davant, hi ha un mirador rodonet amb una columna al bell mig tot encarat cap a la Vall de l’Ebre presidit per un escut de Roquetes, amb una placa que hi diu:  Parc Natural dels Ports , Caro  1447 m. Terme Municipal de Roquetes.

Quan vaig arribar a d’alt de tot del Caro , que si pot anar amb cotxe, només hi havia el cotxe dels operaris de les antenes, mes tard es va omplir bastant. Aparcant el mes be possible vaig posar-me a fer fotografies a tord i a dret, i recordant vells temps i gaudint d’aquella plataforma meravellosa, mentre estant s’anava omplint, primer un ciclista que vaig trobar pel camí, seguit de dos cotxes francesos carregats, i em va fer gracia veure que a la matricula portava Règion PACA, així mateix i amb les quatre barres a l’escut, quines coses aquest francesos. Desprès va pujar una família de la zona que esperaven tres ciclistes que arribaren justets i assedegats, en definitiva que semblava la Rambla.      

.................................................

*Una muntanya.

Quan hom arriba a Tortosa  i/ o als seus voltants (Roquetes, Jesús, Campredó, etc.,), i això ja ho vaig comprovar en les estades permanents fa molts anys. Vaig escoltar moltes vegades, sobretot els cap de setmana que la gent diuen : “ que van a la platja o a la muntanya ...” 

Una o la muntanya, es el que li diuen els tortosins i roquetencs, etc., d’una casa, una torre, una finca o un xalet, etc., que es troben a fora les ciutats o viles de la zona, em suposo que li posen aquest nom per la proximitat del Mont Caro que amb uns 15 quilometres salva un desnivell de mes de 1.200 metres des de la plana. 

Continuarà 

Víctor Lluelles i Cardona
24.09.12