UN
“
PETIT”
TOMB PER LES “RIOJES”
(2)
Al final només del 21 al 24 de
novembre del 2013.
*Un petit aclariment.
El
títol original era UN
TOMB PER LA RIOJA I EUSKADI,
(Del 21 al 28 de novembre del 2013),i per circumstancies ho he tingut
de reduir moltissim.
Estada a Logronyo (2).
...
Per les questions que he explicat abans la
majoria del temps d'aquesta estança a La Rioja ho vaig fer a la seva
capital i només vaig anar a visitar un dia la capital de Rioja
Alabesa anomenada Laguardia.
“El
mateix dia d'arribada despres de pulir-me una mica i amb el
corrresponent planol marcat surto a rondar per Logronyo quan
devient ser prop de les vuit del vespre, on encara queia un fred moll
i condensat que deunidó. Prop del meu hostal
del carrer Somosierra si troba l'Avenida Republica Argentina, una via
perpendicular que empalma amb els carrers Víctor Pradera i Capitan
Gallarza i que al cap d'un quart d'hora s'arriba a La
Laurel,
centre neuralgic del “Tapeo” logronyès.
Després de la Plaza General Gonzalez Gallarza-
com podeu veure es una població que hi ha molts noms dedicats a
militars - continun per l'Avenida Republica Argentina veig un bar
que hi deia: “Bar Gil, El rey de la
Sardina con Guindilla”, així mateix,
em va fer gràcia per l'originalitat del nom i vaig fer-hi una foto
i desprès hi entrava haviam de que es tractava “la
Sardina con Guindilla” , era un bar
llarg que tot era barra, vaig demanar un vi i l'especialitat de la
casa que com deia els seu nom era un tros de barra de pa amb un
sardina de llauna ,grosa, i una “guindilla”, un bitxo,
també dels grosos, la combinació d'aquestes tres coses mes el got
del vi corresponent feia aixecar un mort, quan hi vaig entrar no
estava gaire ple , però al cap d'una estona es va omplir d'allò
mes. Com em passa a molts viatges conec a gent especial i eterogenea,
i aquí no va ser pas menys, dels molts que havien entrat darrera
meu, es va posar al meu costat
un xicot que em va convidar a moltes de les especialitats del Bar
Gil
, que ell em deia que totes eren de bones a millors, començarem a
parlar i aixó va durar mes de tres hores mentre xerravem del be i
del mal degustarem olives, formatge, bacalla adobat amb oli i bitxo ,
vi del seu i un una altra “Sardina
con Guindilla”
, en Daniel era un metge rural que semblava que ens coneguesim des de
sempre...”
...
El “Tapeo” a Logronyo (1).
Un
dels al·liciens d`anar a la Rioja, tan a l’Alta, Logronyo
inclòs,com la baixa i per descomptar la Rioja Alabesa, son les seves
famoses tapes, pintxos o plats- després veurem que els hi donen
molts noms particulars. Hom primerament us explicarà de les
logronyeses per proximitat , vivència i perquè es un cas a part. En
els dos dies i mig que com he dit al començament vaig estar
principalment a Logronyo ciutat us tinc de dir que a part dels
famosos “Caldos”, les meves menges foren les tapes - de tots
tipus - acompanyats amb vins de la zona, principalment el vi
jove, de l`any o Crianza, com no podia
ser de d`altra manera.
La
zona que n'anomenen La
Laurel, la
conforment el carrers Laurel, la travesia del Laurel, el de San
Agustin i la Plaza San Agustin amb uns 52 establiments de restuarció
que fan l'Asociacion La Laurel
i que conjuntament amb la famosa Calle Portales i d'altres , esdeve
una gran zona peatonal que es el centre del “Tapeo” a part de la
muntera que hi ha a tot Logronyo i que fan la delicia dels visitant
d'aquesta població riojana.
*El
misteri del nom de l`Hostal Calfred II.
Quan
vaig buscar l’estança a Logronyo, com a minin de la primera nit,
ara que fa fred, malgrat que m`agrada molt l`aventura, val la pena
assegurar el “tanto”. Per casualitat trobo aquest hostal
logronyenc, que cregué be de preu , cèntric i amb bones
prestacions, però desprès repensant-m`hi be vaig observar que era
un nom català a bell mig de La Rioja alta, i vaig pensar quan hi
siga es hi preguntaré. I així ho vaig fer, i els hi encastá
“...que representa aquest nom de
Calfred, doncs sembla català...?”- “No,
ni molts menys, això que molts clients catalans ens ho diuen...!,
-“...i que vol dir...?, hem
contestaren i a la vegada preguntaren, i jo els hi vaig dir:
“...encara que no te traducció exacta,ho podríem traduir per “La
casa del frio”...”...”doncs
res d`això”
em contestaren ,”... com que
som dos germans i ens diem Carlos
i Alberto, li varem posar
Calfred...”-
i el dos?-”...per
que som dos germans...!”,així
va quedar desentranyat el misteri d`un nom català a Logronyo.
...
Continuarà...
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada